Pic de Font Blanca

20 Novembre 2010

Primera sortida hivernal de la temporada amb neu, neu i neu! Hem quedat dissabte 20/11 per fer una sortida al cim de la Fontblanca a Andorra, s’ha previst una circular. La sortida es complica quan la meteo anuncia mal temps i nevades. Desercions d’última hora....malgrat les previsions, un grupet de 10, ens decidim matinar per si podem fer alguna cosa. Abans d’arribar al la Masana el cel ben tapat i les volves de neu ens confirmen l’avís de mal temps. Parem a la cafeteria per esmorzar i retrobar-nos tots i quan sortim encara neva més. Continuem camí fins l’aparcament de Sorteny, on deixem els cotxes i ens preparem per sortir. Deixo les raquetes al cotxe, pensant que no les faré servir, quin error! Més endavant les trobaré a faltar. 

Caminem cap el refugi de Rialb, amb les raquetes a l’esquena, de moment, no hi gaire gruix i s’avança bé, la neu és molt humida. 

Quan arribem al refugi el gruix augmenta i el cel és més tapat i neva amb més intensitat. Valorem la possibilitat de recular però al final decidim arribar-nos fins el coll de Rial. M’enfonso cada vegada més encara que vaig darrera de les raquetes, em penedeixo d’haver-les deixat el cotxe, avanço feixuga i cansada, ara el Jordi que tampoc en porta, m’avança i m’alleugereix l’esforç. 

 

La boira per moments es fa més baixa i densa, la visibilitat es redueix i l’esforç que suposa aquesta neu alenteix la nostra marxa. 

La pujada fins la portella de Rialb suposa un bon esforç i quan hi arribem no podem aturar-nos ja que el vent i el fred en empenyen a continuar i decidim baixar per Coma de Varilles, un altre dia tornarem per arribar-nos al cim. 

A mesura que anem baixant deixem enrere les boires, el vent i la nevada. El cel mica a mica es va aclarint i tenim una tornada més agradable, fins i tot alguna ullada de sol esmorteït. Quan arribem a l’aparcament els cotxes tenen una bona capa de neu. El recorregut de baixada pel frondós bosc contrasta amb la pujada, tot i que les raquetes tenen algún petit problema quan fem draceres.Al final tots contents de la sortida i l’itinerai.