26 de febrer de 2011
Aquest cap de setmana ens hem acostat al Pas de la Casa per fer el Pic de Pedrons. L’any passat al curs d’iniciació, hi vaig fer les pràctiques, la neu hi abundava més però el cel tapat i les boirines no em van deixar apreciar el paisatge. També he d’afegir-hi les pors i els nervis d’una principiant. Avui ho veig molt diferent, el sol llueix i un cel blau turquesa contrasta amb una capa blanca que cobreix el relleu. La temperatura és agradable i bufa una mica d’aire. Després de preparar l’equip i renegar una mica, no acabo de trobar el punt a les botes, comencem a foquejar. Deixem enrere la carretera amb el brogit atabalador dels cotxes amunt i avall i ens anem enfilant suament. Aquests ruta és força transitada i trobem varis grups que volen fer el cim.
Quan ens acostem al llarg llom, per on pujarem, observem els allaus de placa que s’han després al cordal del Pic de la Mina. Seguim gaudint del dia, la pujada es suau però em canso, he triat un ritme que no m’afavoreix, als últim metres abans de fer cim l’Antonio s’avança i marca un ritme més suau que ajuda a recuperar-me. Sota la cresta deixem els esquís i amb el piolet ens enfilem els últims metres fins el cim, resseguint l’aresta.
No ens hi podem quedar, hi ha altres persones que esperen torn i no s’hi cap. Desfem l’itinerari fins trobar els esquís. Ens preparem per baixar.
Caram! Ostres, com m’agrada! La neu la trobo molt bona, em sento molt a gust i la baixada la gaudeixo molt. A mitja baixada la neu ja és crosta i molt més complicada. Caic un parell de cops, per recordar-me que encara em queda molt per aprendre!
Després cap al final de la baixada i ha una neu més agraïda! Les cames ja estan tocades!!! Després de quasi 4 hores estic molt i molt satisfeta, m’ho he passat molt bé i les pors van allunyant-se. Penso amb la propera sortida, que no s’ha pogut fer pel mal temps.
Quan ens acostem al llarg llom, per on pujarem, observem els allaus de placa que s’han després al cordal del Pic de la Mina. Seguim gaudint del dia, la pujada es suau però em canso, he triat un ritme que no m’afavoreix, als últim metres abans de fer cim l’Antonio s’avança i marca un ritme més suau que ajuda a recuperar-me. Sota la cresta deixem els esquís i amb el piolet ens enfilem els últims metres fins el cim, resseguint l’aresta.
No ens hi podem quedar, hi ha altres persones que esperen torn i no s’hi cap. Desfem l’itinerari fins trobar els esquís. Ens preparem per baixar.
Caram! Ostres, com m’agrada! La neu la trobo molt bona, em sento molt a gust i la baixada la gaudeixo molt. A mitja baixada la neu ja és crosta i molt més complicada. Caic un parell de cops, per recordar-me que encara em queda molt per aprendre!
Després cap al final de la baixada i ha una neu més agraïda! Les cames ja estan tocades!!! Després de quasi 4 hores estic molt i molt satisfeta, m’ho he passat molt bé i les pors van allunyant-se. Penso amb la propera sortida, que no s’ha pogut fer pel mal temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario