TRAVESSA BULLOSES ORLÚ
03/03/2013
03/03/2013
M'apunto a la sortida
de les “Dues Traces” (Travessa de les Bulloses a Orlú), per recórrer un
paisatge fascinant que conec en part. Les parts altes només les he visitat l’estiu,
passejant pels seus múltiples llacs i el cim més conegut: El Carlit; les
planes les he freqüentat sobretot a l’hivern a les pistes de fons de
Bolquère i també alguna sortida familiar estiuenca. Es un lloc preciós tot
l’any, molt concorregut per famílies que hi passen el dia.
La sortida que us
proposo és lineal, es necessita un vehicle a l’arribada. L’organització ha
contractat un mini bus,que ens recollirà al final d’etapa: La Maison du loup
d’Orlú i ens traslladarà al punt d’inici on haurem deixat els vehicles.
Estic emocionada i
una mica nerviosa, l’itinerari es llarg, per a mi es la primera sortida
amb el grup, son gent amb un bon nivell i jo sóc una principiant.
Els horaris son
estrictes, s’ha demanat puntualitat i tothom compleix. Abans de les 7 del matí
ja som a Puigcerdà on i recollim a la Mon que ve de la Seu. Seguim direcció
Mont-Lluis, a la segona rotonda agafem la carretera que va a la Llagona on trobarem tot seguit el
trencall que puja fins el llac de les Bulloses. Aquesta pista asfaltada a
l’estiu te el pas barrat als vehicles, hi ha un gran aparcament on surten
autocars contínuament fins a peu de llac, a l' hivern la barrera es
la neu. Solen passar la màquina fins el Pla
dels avellaners on deixem els cotxes.
De Mont-Lluis al Pla dels avellaners mentre va
clarejant vaig revivint moments de gran intensitat, sobretot quan ens endinsem
pel bosc de Barres i voregem el riu Têt, ple de neu. Quan s’esclarissa el bosc
puc veure la pista de Bolquère que tantes i tantes vegades he recorregut fent
esquí de fons. Sense adonar-me’n arribem al nostre punt de sortida, fa un fred
que pela, ens reb un bon tou de neu i plaques de gel a l’aparcament. M’equipo
amb rapidesa i ens saludem amb els altres companys que han arribat d’altres
comarques.
Son les 8 del matí
quan comencem a foquejar seguint la carretera. En un principi el sol encara va massa baix, el
camí es ombrívol per la quantitat de bosc però com que fa pujada anem escalfant
el cos, quan ens toca el sol fem una paradeta per treure’ns roba. Poc abans de
les 9 del matí passem davant del refugi
del CAF, està ben ambientat, unes quantes persones es preparen per l’activitat,
altres van de retorn i carreguen les seves maletes a les motos de neu
habilitades per fer menys feixuc el camí. Travessem la pressa i fem una aturada
per agrupar-nos, faig fotos del paisatge i recordo l’anterior visita a l’
indret que va ser amb l’Antonio i la meva neta Xantal per fer el Carlit, quants records.......
Fem bromes travessant el llac fins la seva cua seguint el GR-10. Una
paradeta per esmorzar sense entretenir-nos gaire, mentre fem broma i els diferents
grups s’escampen aquí i allà. Abans de posar-nos en marxa ens atrapa un iaio de
Perpinyà, va tot sol i els esquís, motxilla i roba porten molta guerra. S’atura a parlar amb
nosaltres, ens diu que te 74 anys i que xino-xano vol anar fins la Portella de
la Grava i tornar a baixar, quina enveja!!!! Quan sigui gran vull ser com ell:
vitalitat, il·lusió, humilitat.....quedem tots bocabadats.
Ens posem en marxa,
no hi ha cap núvol, fa un dia espectacular, el paisatge es fascinant, hi ha
molta neu, em trobo a gust amb el ritme del grup i el traçat es agradable, de
moment!!!
Passem per sota de l’estany de l’Esparver i enfilem camí cap els estanys Baix, la Llosa i el Blau, que els deixem per sota nostre, una diagonal i un pujadeta ens deixen al Puig de la Cometa d’Espanya, s’ha acabat la pujadar!. Desfaig els primers metres del coll amb els esquís a l’esquena per trobar un lloc adient per calçar-los i començar a baixar, es dret però ample i la neu està en bones condicions.
Els mes experimentats baixen en un plis plas, jo baixo amb prudència, uns 600 mts més avall ens repleguem, m’acosto per mirar per on baixarem i m’espanto una mica, que dret que es!!! I amb entrebancs!! Un bosc espès....!!!
Sense pensar-ho enfilo la baixada, me’n surt-ho com puc, esquivant els arbres, la neu s’enfonsa molt i es cansat. Travessem el torrent i fem els últims metres per anar a trobar els prats del fons de la vall. Ara sí que toca fer una parada per reposar i recuperar-se de l’esforç, no ens poden encantar gaire que encara falta fer l’últim tram.
Travessem els prats remant, per seguir la vall del riu Oriège fins la Maison du Loup d’Orlú. Aquest últim tram es fa llarg, el cansament acumulat passa factura però es magnífic, apareix la Dent d’Orlú com un sentinella......el bosc....els racons....Una excel·lent travessa, el dia ens ha acompanyat i la neu ha estat bona i en quantitat.
Passem per sota de l’estany de l’Esparver i enfilem camí cap els estanys Baix, la Llosa i el Blau, que els deixem per sota nostre, una diagonal i un pujadeta ens deixen al Puig de la Cometa d’Espanya, s’ha acabat la pujadar!. Desfaig els primers metres del coll amb els esquís a l’esquena per trobar un lloc adient per calçar-los i començar a baixar, es dret però ample i la neu està en bones condicions.
Els mes experimentats baixen en un plis plas, jo baixo amb prudència, uns 600 mts més avall ens repleguem, m’acosto per mirar per on baixarem i m’espanto una mica, que dret que es!!! I amb entrebancs!! Un bosc espès....!!!
Sense pensar-ho enfilo la baixada, me’n surt-ho com puc, esquivant els arbres, la neu s’enfonsa molt i es cansat. Travessem el torrent i fem els últims metres per anar a trobar els prats del fons de la vall. Ara sí que toca fer una parada per reposar i recuperar-se de l’esforç, no ens poden encantar gaire que encara falta fer l’últim tram.
Travessem els prats remant, per seguir la vall del riu Oriège fins la Maison du Loup d’Orlú. Aquest últim tram es fa llarg, el cansament acumulat passa factura però es magnífic, apareix la Dent d’Orlú com un sentinella......el bosc....els racons....Una excel·lent travessa, el dia ens ha acompanyat i la neu ha estat bona i en quantitat.
A les 16H arribo a l’aparcament, amb els esquis als peus, l’autocar ja hi es. Ara toca recollir-ho tot i descansar mentre dura l’hora llarga de trajecte per retrobar-nos amb el nostre cotxe.
Arribem a
l’aparcament del Pla dels Avellaners que ja cau el dia, tornem a trobar l’avi
que ja se’n va cap a Perpinyà, ens demana com ens ha anat i per on hem
baixat......i ens diu: Una remadeta, oi? Remadeta????? Noooooo, que va.....!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario