La Peña Cancias

23 abril 2011

Després d’un dia plujós, a última hora de la tarda, el cel es va obrir i vam aprofitar les ullades de sol per fer una passejada fins l’Ermita de Santa Lucía de Sabiñánigo. Vaig observant les valls i els cims mentre l’Antonio va recordant amb veu alta anècdotes viscudes pels paratges que ens envolten. Moltes vegades l’he sentit parlar de Peña Cancias, si l’hagués hagut de situar no me’n hagués sortit, en canvi m’he fixat en el seu relleu. Sovint observo un cim i tinc la curiositat d’anar-hi, sense saber-ne més. Obligats pel mal temps a fer canvis, suggereix-ho fer-li una visita al Cancias i així vaig ampliant els horitzons de descoberta.

Decidim matinar per què no ens enganxin les pluges, sembla que el temps s’aguantarà fins a migdia. Sortim de Sabiñánigo direcció Huesca, abans de pujar el port del Montrepós tranquem a l’esquerra per la carretera comarcal A-1604. Aquest territori es coneix com la “guarguera” en referència al riu Guarga. La carretera segueix el riu, de bona amplada i rierols de poc cabal d’aigua neta. Observo que la roca es conglomerat , a uns 20 km. trobem el trencall a mà esquerra, que per una pista ens deixarà al poblet de Gillué. L’entrada al poble no és gaire idíl·lica: unes naus abandonades amb la teulada d’uralita en mal estat són la primera imatge. Travessem el grupet de cases i aparquem el cotxe a un prat al costat d’unes motos “trialeres” i 2 quads. Més alçat hi ha un altre grup de cases i l’església, algunes estan de reformes, altres mig ensorrades, el dia està tapadot i ha força humitat, són les 9 del matí i ens posem a caminar.

Seguim la pista que va al poble abandonat de Fablo i creuem el pont del Mesón. Més endavant a l’esquerra trobarem una altre pista que segueix el Barranco de Galindo. La pista continua pel marge esquerre del barranc, veiem les cases abandonades de Fablo a l’altre marge alçat. 

Deixem la pista per baixar per un corriol, desdibuixat pels treballs forestals i el poc trànsit, per travessar el barranc i de manera intuïtiva guanyar alçada entre mig de petits camps i horts abandonats fins les ruïnes de l’ermita de “Birgen de Fragen”. 

Fem una aturada per observar l’espès bosc i seguim les fites que ens marquen un camí ascendent seguin el marge dret del barranc que s’eixampla. 

Arribem al Solano a Moleta on veiem l’antena i el Coll Os Arregueses al fons. M’aturo davant d’un avet solitari, l’Antonio va una mica més endavant i segueix avançant, necessito aturar-me per gaudir de la solitud, estic contenta de ser aquí. 

Quan torno a la realitat segueixo el camí de la dreta que es va enfilant fins el llom, l’Antonio m’avisa que sent soroll de motor.....horror no! 

Un parell de quads s’enfilen per l’altre vessant fins el cim de la Peña Cancias. No ens ho podem creure, no hem trobat ningú pel camí i dalt trobem aquets vehicles.....quina llàstima! Al cap d’una estona arriben les “trialeres”, ostres! Quina mala sort! 

Ens distraiem observant les boirines que juguen a cuca amagar. Intentem endevinar entre núvols els cims, el Mont Perdut és massa lluny i ni s’endevina. Avui no és el millor dia per gaudir de les vistes d’aquesta fantàstica talaia però m’ha agradat molt pujar fins aquí, no ens entretenim gaire que el temps amenaça. Retornem pel mateix camí i ens acaba enxampant la pluja, sort que poca estona! Arribem el cotxe i els quads i les motos encara no n’han tingut prou de donar voltes pel bosc......