Páginas

martes, 19 de abril de 2011

AGULLOLA DE RUPIT



 10/04/2011

Quedem amb la Montse”petxina” de l’Esquirol, ens ha convidat el cap de setmana a casa seva coincidint amb el Manel i la Núria i una parella amiga. La Núria i el Manel van ser els nostres monitors d’escalada del curs “dona i esport”de la FEEC i gràcies al seu caràcter participatiu, la relació s’ha mantingut i fins i tot algunes alumnes han col·laborat per obrir conjuntament la via “Dona i estreps” .
Nosaltres finalment decidim incorporar-nos a la trobada el diumenge. Quan arribem estan ben entaulats esmorzant. Quines ganes de trobar-nos tots plegats, costa coincidir! Carreguem cotxes i ens dirigim a Rupit per fer l’agullola. Aquest indret es la tercera vegada que el visito, la primera va ser el dia 1 de l’any de l’any 2008.


Havíem passat el cap d’any a l’Esquirol i per encetar l’any d’una manera diferent vam venir a escalar. Aquesta fita va marcar el meu camí, ho vaig comprovar temps més tard. Però aquesta vegada l’Antonio ha pogut venir i em fa molta il·lusió que conegui un lloc preciós del nostre país i que alhora m’emociona.
Arribem a Rupit i els autocars ja fan acte de presència, nosaltres continuem deixant l’aparcament a la dreta fins que trobem la pista asfaltada. Arribem fins l’indicador del Salt de Sallent on trenquem a la dreta per deixar el primer cotxe. Carreguem el material al 4x4 i seguim un trosset més de pista. Organitzem tot el material i ens dividim, La Núria, el Manel i el Jordi aniran a fer la via Dona i estreps i nosaltres anirem a fer l’agullola, quedem per menjar plegats quan acabem. Travessem el pla de Fàbregas fins trobar la fita que baixa pel corriol Grau de Saltabocs. Aviat em d’emprar les mans i anar en compte per passar una pedra llisa on abans hi havia una corda. Seguim el camí que es desdibuixa pel bosc atapeït d’alzines, troncs i sotabosc, flanquejant la cinglera fins la base de l’agullola. 



Hem deixat enrere la via dona i estreps que faran els nostres companys. L’inici de la via és una canaleta, que ens deixa a una repisa estreta , cal anclar-se a una alzina per assegurar.







Mentre espero el meu torn aprofito per captar imatges i gaudir del paisatge, l’Antonio obre via i nosaltres pujarem darrera. L’equipament de la via és escàs, algun clau vell i 2 químics a la part alta, és de grau baix, algun pas de 4t+, però la roca no és bona i es desprèn. Al primer llarg la Montse va última i no para de fer bromes. 












Es munta la 1ª reunió, aprofitant les esquerdes de la roca, amb tres tascons per sobre del forat que ens permet espiar l’altre vesant de l’agulla. Continua l’Antonio de primer i nosaltres ens fem un embolic amb tantes cordes....! Mentre espero per pujar faig fotos als companys de l’altre via. Ara pujo jo de segona i gaudeixo, les vistes són fantàstiques, amb pocs minuts sóc a la creu, la reunió és solida per fer el ràpel. Mentre pugen la Maria Rosa i la Montse aprofito per fer més fotos.







Les vistes des de aquí dalt són magnífiques, el salt de Sallent queda lluny però es veu baixar força aigua, les cingleres del Far, Collsacabra, la vall de Sau...... quina meravella!







El dia ha acompanyat, ens hi quedem força estona, la Montse diu que no vol ser l’última de baixar, m’hi quedo jo, tardo una bona estona per entendrem amb el shunt, no l’he fet servir mai i d’un principi no me’n refio.....quan comprovo com funciona baixo confiada. 


Fem només un ràpel fins la base de la via, afortunadament podem recuperar la corda sense dificultats, gràcies a les precaucions de separar-les a l’ultima baixada amb un mosquetó. Ens comuniquem amb walquies amb els companys que han acabat i es dirigeixen al pla on ens trobarem tots plegats. Nosaltres ens queda desgrimpar la canal i desfer el camí fins el pla. Els dits dels peus ja fa estona que em fan mal, tinc ganes de treure’m els peus de gat. 







Estem tots plegats comentant l’experiència i anècdotes, quan el tercer tro ens convida abandonar l’ indret. Ens dirigim a l’Esquirol per fer un cafetó i una pluja breu ens deixa bones imatges de la plana de Vic amb el Montseny de fons. De camí cap a casa l’Antonio em diu que li a agradat molt, vol tornar-hi!
Gràcies Montse per la teva generositat




1 comentario:

  1. Hola Eli Antonio!! su blog está excelente, me gustaría enlazarlo en mis sitios de turismo. Por mi parte les pediría un enlace hacia mis web y asi beneficiar ambas.

    Espero su respuesta a munekitacate@gmail.com
    Un abrazoo
    Cate

    ResponderEliminar