COTIELLA 2912 m

25-26 Febrer 2012

Sortida del calendari del C.A.M. La pernocta a refugi lliure i l’epidèmia de grip han minvat el grup, tot i així som 11. El primer grup ha sortit al matí del dissabte i el segon grup hem sortit una mica mes tard. Ens hem trobat a Seira, mentre ens hem  entretingut per fer una mossegada, han començat a fer camí cap el refugi. Els seguim direcció Barbaruens per una carretera asfaltada molt estreta. Del poble surt una pista que guanya alçada i que cada vegada és mes dolenta, amb molta pedra fins que el cotxe ens patina i decidim aparcar-lo. Ens afanyem a recollir el que necessitem i comencem a caminar abans no se’ns faci fosc. 

Pocs minuts de caminada i ens hem de posar els grampons per travessar una torrentera glaçada, no s’hi val a jugar que el precipici és important. Més endavant en trobarem  un parell més però les podrem sortejar sense dificultats. 

La pista s’acaba i continua un sender amb marques de GR que puja força costerut, les vistes  cap a la fondalada de la vall impressionen i les parets de roca verticals ens fan badar, però no ens podem aturar gaire que anem tard. Arribem al coll de l’ibón  d’Armeña, tenim el refugi a la vista,  i el petit llac amb unes curioses formacions de glaç. Ara el camí fa baixada, ressegueix el llac i travessa les tarteres,  amb poca estona som al refugi. Els nostres companys ja s’han instal·lat i han encès la llar de foc, altres serren un tronc per fer mes llenya...  

Fa uns set o vuit anys ja vaig fer aquest itinerari, a l’estiu i amb una sola jornada, tornar-hi  a l’ hivern, amb nit a refugi.....em fa il·lusió.

Son les  6:00 sonen els despertadors, he dormit sense sentir les ventades  que han obligat a un company a tancar els porticons i la porta que s’ha obert. Esmorzem i ens posem a caminar, comença a clarejar, fa vent però no fa gaire fred. Aviat el cel s’encén amb colors rogencs  deixant-nos unes imatges precioses.

 Quan sortim de la tartera ens endinsem per un terreny calcari amb molts forats, és una zona amb molts avencs. Comencem a xafar les primeres neus, quan el terreny agafa més pendent posem els grampons, la neu és dura i aviat ens endinsem a la pala que ens porta al coll del Cotiella.

 Els últims metres per arribar al coll la neu és molt dura i ha algun tram de roca, exigeix una mica més. Arribem tots al coll, el vent ha afluixat  i fa un dia radiant. Les vistes són espectaculars, veiem el Pedraforca! Canviem de vesant per fer un flanqueig per tartera amb clapes de neu dura que ens obliguen a continuar amb els grampons. 

Seguim per una grimpada fins assolir el coll on seguint  l’aresta arribem al cim. Quines vistes! Tot el Pirineu, de punta a punta. 

La llàstima es veure’l  amb tanta poca neu. Fem les fotos i cap a vall que queda molt camí per fer. Desfem el cim fins el coll però anem a buscar una pala amb neu dura , és força dreta, s’ha d’anar amb compte. Quan hem baixat uns quans metres, sortim de la pala per fer un flanqueig sense perdre gaire alçada que ens deixi al coll del Cotiella. Baixem la segona pala, amb atenció i desfem el recorregut de baixada fins al refugi. 

Recollim els sacs i cap al cotxe. Estem cansats, la jornada ha estat llarga i el desnivell de baixada important. Estic molt contenta de haver tornat al Cotiella, és un recorregut molt entretingut, el paisatge és formidable i no hem trobat ningú. 

 Eli.

Nota: l’endemà tots tenim agulletes.....Cotiella, Cotiella......