domingo, 15 de mayo de 2011

Esperando bajo la tormenta

14 Mayo de 2011


 
Intentábamos la Canal Norte del Pic de Pessons ( Grau Roig- Andorra ), el estado de la nieve y la amenaza de tormenta nos hizo desistir. Al principio de la subida por la Portella de Pessons, una tormenta eléctrica hizo que huyéramos a toda velocidad hacia el valle, al final nos cogió el aguacero.... menos mal que una gran roca nos hizo de abrigo durante un buen rato.
Comenzamos con un sol radiante y acabamos pasados por agua......
Fue una bonita excursión  y nos descubrió la enormes posibilidades invernales que tiene este bonito paraje.




















domingo, 8 de mayo de 2011

Monte Perdido





24-25 abril 2011
Per tercera vegada intentaré fer el Mont Perdut. Trobar allotjament a Góriz els festiu costa una mica i si no es reserva amb força antelació, queda el que queda. En un principi la proposta era d’esquí de muntanya però al final les condicions de neu, les previsions i només una pernocta ens van fer desistir. L’ il·lusió i l’optimisme van tirar endavant el projecte, que contra tot pronòstic va ser un èxit.
Ens trobem a l’aparcament de Torla per agafar el bus, que s’ha habilitat per Setmana Santa i ens deixa a l’aparcament del Parc Natural. Són les 10 del matí i llueix el sol. Els autocars no paren de fer viatges, és un bullir de gent. Comencem a caminar i els núvols ja amenacen, no tarden gaire a deixar una pluja fina que ens acaba deixant ben xops. Anem a bon ritme entremig de la gentada que s’aixopluga sota paraigües i caputxes, coneixem el camí i no ens aturem per gaudir-ne, el dia no acompanya. Dues hores escasses i som als peus de la cascada abundosa, decidim fer volta pel corriol i deixar la drecera de les clavilles de Soaso, la roca és ben molla i una patinada ens pot costar molt car. Arribem al refugi i ja no plou, les boirines van i venen mentre aprofitem per dinar. A la tarda el cel es destapa i podem eixugar la roba i aprofitar per mirar tot el que ens envolta. Per mi és la primera vegada que veig aquest paisatge amb neu, tinc moltes sensacions, estic emocionada. No vull preocupar-me per l’estat del refugi, per la massificació.....només vull ser aquí i gaudir.
La lluna es cola per la finestra de l’habitació, cel destapat...penso i torno aclucar els ulls, encara no és hora de llevar-se. Dues hores més tard ens preparem per sortir. Ja es fa de dia, sembla que el temps aguantarà, pugen boires del cantó francès......


Ens posem el grampons als 20” que caminem, la nit freda ha endurit la neu i es puja molt bé. El cim és ben tapat i quan som al Lago Helado el vent molesta.





Comencem a pujar pel corredor fins l’esquena on comença “la escupidera”. Ara agafem el piolet i anem amb compte, la boira és més espessa i s’ha d’obrir traça. Les pluges d’ahir aquí han deixat un bon gruix de neu a cotes altes, a cada pas es trenquen petites plaques que no representen un perill important però no ens refiem. 


A l’últim tram ens anem alternant fins al cim. Uau! Ja hi som! Una mica de paciència i les boirines ens deixaran uns segons per guaitar el paisatge i més tard.....uns minuts. 










Abraçades,emocions, fotos i cap avall que encara ens queda molt!. 



Baixem sense dificultats fins el refugi,trobem un noi que comença a pujar pel corredor i que gira cua avall. Avui no ha pujat ningú més al Perdut, al matí hem vist un grup davant nostra que s’ha dirigit al Cilindre, ningú més, ens sembla impossible. 



Mengem i continuem baixant, ara per les clavilles de Soaso, fins l’aparcament on un taxi ens portarà fins a Torla. 



Malgrat que la baixada del refugi és llarga i s’acumula el desnivell del cim no em sento gaire cansada, se m’ha fet entretinguda. No hem trobat la gentada d’ahir, el sol ens ha acompanyat tota l’estona i encara ens queda la kilometrada fins Manresa.......Tant se val! Estic emocionada, m’ha agradat molt! Preciós! M’he trobat molt bé.....vull tornar, és una zona fascinant....Parc Natural, per què serà.....?????


jueves, 5 de mayo de 2011

La Peña Cancias










23 abril 2011
Després d’un dia plujós, a última hora de la tarda, el cel es va obrir i vam aprofitar les ullades de sol per fer una passejada fins l’Ermita de Santa Lucía de Sabiñánigo. Vaig observant les valls i els cims mentre l’Antonio va recordant amb veu alta anècdotes viscudes pels paratges que ens envolten. Moltes vegades l’he sentit parlar de Peña Cancias, si l’hagués hagut de situar no me’n hagués sortit, en canvi m’he fixat en el seu relleu. Sovint observo un cim i tinc la curiositat d’anar-hi, sense saber-ne més. Obligats pel mal temps a fer canvis, suggereix-ho fer-li una visita al Cancias i així vaig ampliant els horitzons de descoberta.
Decidim matinar per què no ens enganxin les pluges, sembla que el temps s’aguantarà fins a migdia. Sortim de Sabiñánigo direcció Huesca, abans de pujar el port del Montrepós tranquem a l’esquerra per la carretera comarcal A-1604. Aquest territori es coneix com la “guarguera” en referència al riu Guarga. La carretera segueix el riu, de bona amplada i rierols de poc cabal d’aigua neta. Observo que la roca es conglomerat , a uns 20 km. trobem el trencall a mà esquerra, que per una pista ens deixarà al poblet de Gillué. L’entrada al poble no és gaire idíl·lica: unes naus abandonades amb la teulada d’uralita en mal estat són la primera imatge. Travessem el grupet de cases i aparquem el cotxe a un prat al costat d’unes motos “trialeres” i 2 quads. Més alçat hi ha un altre grup de cases i l’església, algunes estan de reformes, altres mig ensorrades, el dia està tapadot i ha força humitat, són les 9 del matí i ens posem a caminar.


Seguim la pista que va al poble abandonat de Fablo i creuem el pont del Mesón. Més endavant a l’esquerra trobarem una altre pista que segueix el Barranco de Galindo. La pista continua pel marge esquerre del barranc, veiem les cases abandonades de Fablo a l’altre marge alçat. 


Deixem la pista per baixar per un corriol, desdibuixat pels treballs forestals i el poc trànsit, per travessar el barranc i de manera intuïtiva guanyar alçada entre mig de petits camps i horts abandonats fins les ruïnes de l’ermita de “Birgen de Fragen”. 


Fem una aturada per observar l’espès bosc i seguim les fites que ens marquen un camí ascendent seguin el marge dret del barranc que s’eixampla. 






Arribem al Solano a Moleta on veiem l’antena i el Coll Os Arregueses al fons. M’aturo davant d’un avet solitari, l’Antonio va una mica més endavant i segueix avançant, necessito aturar-me per gaudir de la solitud, estic contenta de ser aquí. 

Quan torno a la realitat segueixo el camí de la dreta que es va enfilant fins el llom, l’Antonio m’avisa que sent soroll de motor.....horror no! 


Un parell de quads s’enfilen per l’altre vessant fins el cim de la Peña Cancias. No ens ho podem creure, no hem trobat ningú pel camí i dalt trobem aquets vehicles.....quina llàstima! Al cap d’una estona arriben les “trialeres”, ostres! Quina mala sort! 






Ens distraiem observant les boirines que juguen a cuca amagar. Intentem endevinar entre núvols els cims, el Mont Perdut és massa lluny i ni s’endevina. Avui no és el millor dia per gaudir de les vistes d’aquesta fantàstica talaia però m’ha agradat molt pujar fins aquí, no ens entretenim gaire que el temps amenaça. Retornem pel mateix camí i ens acaba enxampant la pluja, sort que poca estona! Arribem el cotxe i els quads i les motos encara no n’han tingut prou de donar voltes pel bosc......