Fitas en el Abra Salkantay a 4.600 m ( Andes-Perú )

viernes, 4 de junio de 2010

Escalada amb nens a Montserrat


Manresa, 29 de Maig de 2010

Tot ve d'una sortida a Montserrat amb la meva nebodeta Mar i la Xantal ara fa uns quatre anys, me les vaig emportar d'excursió, per elles era la seva primera vegada a la muntanya màgica,vam pujar-hi amb el cremallera i després a peu fins a Sant Joan on vam dinar-hi. De tornada al Monestir buscàvem llocs on s'enfilaven i els hi vaig encomanar l'afició a grimpar. Vam passar-ho molt bé, tant que després de tant temps encara se'n recorden i demanen repetir l'experiència. Circumstàncies i les diferents etapes viscudes han posposat repetir-ho. Però com en els contes: hi ha final feliç. Dies enrere vam concretar 24 h amb la Xantal i la Karuna, i la proposta de Montserrat va ser l'escollida, amb el vist-i-plau dels pares. Nosaltres vam convidar a la nostre amiga Gemma amb la seva filla Judith i la sempre disposada Rosa amb els seus nets: Joana, Maria i Pere. Tots amb ganes de passar-ho bé i la canalla neguitosos i amb frisança per enfilar-se per les parets. Dissabte al matí ens dirigim a Monistrol per pujar amb el cremallera, la canalla es van coneixent, la muntanya encara és embolicada per la boira, però s'intueix un dia de sol i bona temperatura. Les nenes s'amunteguen al seient de davant, fent pinya i no perden detall, el Pere s'asseu a darrera però se'l veu molt atent, comenta que ell i l'Antonio son els únics homes del grup.......Se sent amb minoria!


Ja som a Montserrat i hem de pujar amb el telefèric fins Sant Joan, la quitxalla disfruta de la novetat del trajecte i quan som a dalt ja comencen a demanar menjar i beure. Anem caminant direcció a Sant Jeroni hi ens adonem que les vies no són gens fàcils, reculem i ens dirigim a l'ermita de Sant Joan on hi ha vies d'iniciació. Hi ha alguna queixa però quan som a la paret ningú te gana, calor ni cansament, les ganes d'enfilar-se els distreu.

 Mentre l'Antonio munta les vies equipem als nens, tots volen pujar, en tenen tantes ganes que grimpen i els hem de fer baixar.







Quan tots han pujat fem una aturada per menjar-nos l'entrepà. Muntem un parell de vies més difícils i els nens altre cop a fer la sargantana, quina gràcia que fan i com s'enfilen, disfrutem tant els grans com els petits.

Decidim recollir i marxar de tornada cap el Monestir, a peu, abans no se'n cansin. De tornada la Karuna se la veu molt cansada i puja a coll però un cop a l'estació ens adonem que encara li queden moltes piles. Quan som a Monistrol en asseiem a prendre un refresc i els nens gelats, no paren de jugar. A l'hora de tornar al cotxe s'han fet tant amigues que demanen tornar a quedar. Per nosaltres ha estat una experiència molt agradable i estem satisfets de com han col·laborat i com s'han portat. Gràcies a tots hem tingut un dia ple d'alegria.

3 comentarios:

  1. Hola. M'agradaria portar a escalar a un grup de nens a aquestes vies que heu fet vosaltres, però no trobo informació precisa d'on es troben ni cap ressenya. Conec la zona perquè he anat a escalar algun cop a la gorra marinera, que em podríeu passar informació sobre aquestes vies? El meu mail és pepupc@gmail.com
    Gràcies!!!

    ResponderEliminar
  2. A mi em pasa el mateix que a lanterior comentarista.
    Podeu donar una mica més dinformació del lloc on sha fet i ledat de les nenes?

    Moltes gràcies

    Dani

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. El lloc està prop de l'estació de d'alt de funicular de Sant Joan, a uns 300 metres aprox. i a unes parets a la dreta de la pista que va del Plà de les Taràntules cap a l'ermita de Sant Joan. Sòn unes parets sense gaire dificultat i amb poca inclinació, ideals per iniciació de la canalla. Hi han vies desde II grau fins al IV. Totes esquipades ambs parabolts.

      Eliminar