VOLTA CIRCULAR AL MIDI D’OSSAU

29/06/2010





Aquets dies amb temps inestable és un repte triar què fer al Pirineu i no acabar ben xop. Nosaltres hem decidit donar- li una volta a la muntanya que em va fascinar quan la vaig veure per primera vegada des de el Portalet, és un petit homenatge: seguir-la per totes les seves cares, mirar la seva silueta a contrallum i sentin-me petitona als seus peus.

Ens dirigim al Portalet, a quarts de nou ens posem a caminar, llueix el sol i la visibilitat és molt bona. Al fons de les valls, la boira hi és ben agafada, fa xafogor i les pluges d’aquets dies han deixat un paisatge de prats verdosos amb rierols i aiguamolls per tot arreu, una meravella.

Nosaltres enfilem camí cap el refugi de Pombie, un camí que m’és familiar, fins el coll de Soum de Pombie, aquí ja es veu el refugi a prop, el cim s’enfila per darrera seu amb els seus colors caldera característics, la canal que separen el petit i el gran pic encara hi ha força neu.

 Avui és un dia tranquil, lluny de les aglomeracions que hi ha els caps de setmana, ho agraïm. Fem una breu aturada al refugi per omplir aigua, saludem al guarda que està enfeinat, i continuem el nostre camí fins el coll de Suzon, aquí deixem el camí que puja al cim a l’esquerra i després d’omplir-nos de les imatges que ens ofereix un dia solejat.

Continuem el camí canviant de vesant cap el llac de Bious d’Artigues, ara donem l’esquena al Midi, per contemplar-lo ens parem sovint. Al fons de la vall les boires es van desfent i els remats pasturen plàcidament.

La baixada s’accentua i el bosc pren protagonisme, el camí és ple de fang i trobem de cara un ramat de cavalls que pugen acompanyats del seu pastor, ens apartem del corriol per deixar-los pas.

Arribem al llac, el Midi ara es molt més alt, som a la cota més baixa de tot el recorregut, voregem per l’esquerra el llac seguint la pista GR-10 fins el Pont de Bious, deixem el GR-10 i continuem pel marge dret fins els plans Gave de Bious, on fem una aturada per menjar-nos l’entrepà.

És una zona on es respira molta tranquil•litat, avui no hi ha gent, només alguns animals pasturant, entrem al llit del riu per seure sobre un tronc vora l’aigua, quan estem menjant-nos l’entrepà ens veiem acompanyats d’un ase que s’ha acostat desvergonyit per veure que pot rebre, cada vegada s’acosta més, al cap d’una estona ja ens veiem voltats dels seus companys, és hora de tocar el dos.

 Cap el final del pla un rètol indica un corriol que s’enfila cap el Coll del Peyreget, un ramat d’ovelles endormiscades ens obliguen a fer sigues sagues.

La pujada és dreta i ens endinsem al cap d’una estona dins el bosc, quan en sortim el Midi ens ensenya una altre cara, les tarteres que baixen de les seves canals s’eixamplen i acaben al peus del llac de Peyreguet, un llac preciós.

Nosaltres deixem el llac a l’esquerra per enfilar-nos al Coll de L’Oue, des de aquí ja divisem el final del nostre recorregut al fons, baixem per prats fins el Portalet.

Quan ja som a prop del cotxe veiem un grup que baixa de Pombie, són un grup conegut de l’Antonio, ens parem a saludar-los i esperem al Joan que també forma part del grup. Arribem tots plegats al cotxe, contents, una mica cansats, hem fet molt desnivell tot i que no hem fet cap cim!!!
Fins la propera Midi