domingo, 16 de enero de 2011

Cim Canal Roya amb esquís





27 Novembre 2010


Aprofitant la neu prematura obrim la nova temporada d’esquí de muntanya. La Fina, l’Enri i la Roser han vingut de cap de setmana a Jaca i ens hi hem afegit. Les recents i abundants nevades no ofereixen gaires garanties, la neu encara no és ben assentada i no ens volem posar en perill. Les prediccions tampoc són gaire bones: núvols amb nevades febles i molt fred. No ens espantem, matinem i ens dirigim a la frontera. Carai! Quin dia més radiant! No es veu ni un núvol! Això sí, fa un fred que pela! Ens acostem al nostre destí . Estic emocionada i nerviosa alhora, les muntanyes són ben blanques, friso per calçar-me els esquís. 



Quan aparquem el cotxe el Midi d’Ossue encara l’envolten les boirines. La temperatura ronda els -8º ,no hi ha gaire gent, aquest punt sol ser molt freqüentat. Som a finals de novembre i el paisatge és de rigorós hivern.
Comencem a foquejar i la neu s’enfonsa, notem el fred i per acabar-ho d’arreglar una màquina lleva neus ens enfarina a tots. Sort que aviat ens toca el solet i amb la pujada ens recuperem una mica, aviat ens traiem roba.
Per ser el primer dia de la temporada em sento còmode, les sensacions són bones. Venen al meu cap records d’ altres vegades que he vingut per la zona: quan vaig descobrir el Midi em va captivar i encara ho fa. 


Mentre vaig pujant embolicada de pensaments i emocions apareixen unes boirines que es van espessint, fins i tot cau alguna volva de neu i quan ens acostem al coll el vent molesta, toca abrigar-nos que fins el cim no tenim cap raser . Al tram final recordo el primer dia que vaig pujar-hi, eren les primeres esquiades, com vaig patir! La neu no m’ho va posar fàcil, en aquest mateix lloc on sóc ara, era glaçada i ventada. Vaig arribar a dalt i també vaig baixar però les sensacions d’avui no són, ni de bon tros, les del primer dia. Estic molt contenta de ser aquí dalt, encara que la boira i el vent no ens hi deixin estar gaire estona. 

La baixada també és agraïda, al final s’ha de remar força, això sí que no m’agrada gens! Però no queda més remei, les sensacions han estat fantàstiques, tornarem !

No hay comentarios:

Publicar un comentario