Fitas en el Abra Salkantay a 4.600 m ( Andes-Perú )

jueves, 10 de marzo de 2011

Cambra d'Ase

05 marc 2011






Multitudinària sortida del CAM a la Cerdanya francesa per fer la canal del mig de Cambre d’Ase. Som una vintena i ens acompanya en Tensig, el gos de la Roser i el Vicenç que li agrada molt la neu. Les canals ens engresquen i donen color i ambient al programa de sortides. Matinem i després d’una parada a Puigcerdà per omplir la panxa ens dirigim a l’aparcament de l’estació d’Eina. Les nevades dels últims dies no han deixat gruix de neu, tan sols una lleu enfarinada. Aquestes hores encara es respira tranquil·litat, la Carme ens sorprèn a tots amb una perruca de colors fosforits... és Carnestoltes! 


Fa molt bon dia, el cel es ben blau i el sol escalfa mentre ens preparem per iniciar el recorregut per una pista de debutants. Uns metres mes amunt ens dirigim a l’esquerra per anar a trobar un camí que s’endinsa pel bosc. Avancem un darrera l’altre, amb algun genoll a terra i fent equilibris, per les pedres amb la neu poc compactada i escassa, fins el circ de Cambre d’Ase. El paisatge és bonic, anem guanyant alçada, el pla de la Cerdanya va quedant llunyà i la paret amb les seves canals se’ns apropa. En un punt d’aquest camí el Jordi, el Joan i jo ens separem del grup seguin unes traces d’esquí a la dreta, decideixo continuar a darrera d’ells i vaig deixant distància, aquest fet m’ajuda a centrar-me amb mi mateixa i m’acompanyarà durant tot el recorregut. Arribem al circ i ens retrobem tots. El Jordi, la Núria, la Carme el Rafa i el Charli decideixen fer la canal Vermicelle en “petit comité” el gruix del grup ens dirigim cap el nostre objectiu: La Central. 





Comencem a pujar, la canal és obaga però la temperatura suau fa que la capa superior de neu s’enfonsi i s’esmicoli. Avui tinc ganes de pujar ben amunt amb els esquis als peus, poso gavinetes per anar més segura i volta i volta maria. El Carles va a davant i fa estona que puja amb grampons, el segueixo a distància encara fent sigues sagues, el grup segueix per sota meu. Cansa força fer voltes amb aquesta neu, ja sóc molt a prop del coll i sento una veu que em diu que deixi d’avançar amb esquís, és l’Antonio que vol que sigui prudent. 










Mentre faig el canvi d’esquís per grampons el grup m’avança per l’esquerra de la canal. Aprofito les petjades del marge dret per arribar al coll. Unes boirines suaus ens envolten, mirant a baix una banda i l’altre de la carena el Ripollès i la Cerdanya, els cims poc nevats del Puigmal i en general del Pirineu més oriental. 





Després de les fotos de grup el Josep, l’Alba, el Joan, l’Antonio i jo seguim la carena, amb els esquís a l’esquena, en direcció nord-est fins Cambre d’Ase, on retrobem els companys que han pujat per la Vermicelle. La resta del grup baixen per on hem pujat. Comentem la jugada, ells desfan el nostre camí per baixar i nosaltres continuem per la carena fins el llom. Ens calcem els esquís i comencem a baixar per una neu boníssima, de poc gruix. Una colla de girs encadenats ens condueixen a la part alta de les pistes d’esquí. Entrem a una pista i el Josep i el Joan surten disparats! Però l’Antonio ens condueix a una negra, negra. S’ha acabat el “pocholeo “ ens diu i glups!!!! La pista és salvatge i plena d’obstacles: un niu de bamps, pedres, herba, plaques de glaç i llarga.....llarga! Com que avui és el meu dia de “glòria” baixo en principi derrapant per un lateral i tot seguit vaig encadenant girs buscant de no ensopegar, amb seguretat i control. Estic molt contenta, miro la pendent i quedo satisfeta. Seguim per pistes i l’Antonio ens comunica que ens apartem del lloc on hem sortit. Efectivament acabem a Sant Pere dels Forcats i el cotxe el tenim a Eina. Moments de valorar què fem, si truquem als companys que ens vinguin a buscar, si posem les foques.....sense pensar-ho em dirigeixo a una parella amb nens petits que recull les coses i els demano si em poden portar a l’aparcament d’Eina, molt amablement accedeixen. Quan arribo a Eina alguns companys ja hi son i s’estranyen de veure’m arribar en vehicle, bla, bla, bla......m’afanyo a buscar-los i ens retrobem tots plegats. Una sortida llarga, on s’han triat varis itineraris i tothom ha quedat satisfet. El dia ens ha acompanyat i ara sí, l’aparcament està a petar de cotxes i gent.
Avui per mi ha estat un gran dia, m’ha sortit tot bé i estic molt i molt contenta

2 comentarios:

  1. Eiii!! que no sabia que tenies aquest blog tan fantàstic!!

    ResponderEliminar
  2. Més pedretes per fer creixer les fites

    ResponderEliminar