Monte Perdido

24-25 abril 2011

Per tercera vegada intentaré fer el Mont Perdut. Trobar allotjament a Góriz els festiu costa una mica i si no es reserva amb força antelació, queda el que queda. En un principi la proposta era d’esquí de muntanya però al final les condicions de neu, les previsions i només una pernocta ens van fer desistir. L’ il·lusió i l’optimisme van tirar endavant el projecte, que contra tot pronòstic va ser un èxit.

Ens trobem a l’aparcament de Torla per agafar el bus, que s’ha habilitat per Setmana Santa i ens deixa a l’aparcament del Parc Natural. Són les 10 del matí i llueix el sol. Els autocars no paren de fer viatges, és un bullir de gent. Comencem a caminar i els núvols ja amenacen, no tarden gaire a deixar una pluja fina que ens acaba deixant ben xops. Anem a bon ritme entremig de la gentada que s’aixopluga sota paraigües i caputxes, coneixem el camí i no ens aturem per gaudir-ne, el dia no acompanya. Dues hores escasses i som als peus de la cascada abundosa, decidim fer volta pel corriol i deixar la drecera de les clavilles de Soaso, la roca és ben molla i una patinada ens pot costar molt car. Arribem al refugi i ja no plou, les boirines van i venen mentre aprofitem per dinar. A la tarda el cel es destapa i podem eixugar la roba i aprofitar per mirar tot el que ens envolta. Per mi és la primera vegada que veig aquest paisatge amb neu, tinc moltes sensacions, estic emocionada. No vull preocupar-me per l’estat del refugi, per la massificació.....només vull ser aquí i gaudir.

La lluna es cola per la finestra de l’habitació, cel destapat...penso i torno aclucar els ulls, encara no és hora de llevar-se. Dues hores més tard ens preparem per sortir. Ja es fa de dia, sembla que el temps aguantarà, pugen boires del cantó francès......

Ens posem el grampons als 20” que caminem, la nit freda ha endurit la neu i es puja molt bé. El cim és ben tapat i quan som al Lago Helado el vent molesta.

Comencem a pujar pel corredor fins l’esquena on comença “la escupidera”. Ara agafem el piolet i anem amb compte, la boira és més espessa i s’ha d’obrir traça. Les pluges d’ahir aquí han deixat un bon gruix de neu a cotes altes, a cada pas es trenquen petites plaques que no representen un perill important però no ens refiem. 

A l’últim tram ens anem alternant fins al cim. Uau! Ja hi som! Una mica de paciència i les boirines ens deixaran uns segons per guaitar el paisatge i més tard.....uns minuts. 

Abraçades,emocions, fotos i cap avall que encara ens queda molt!. 

Baixem sense dificultats fins el refugi,trobem un noi que comença a pujar pel corredor i que gira cua avall. Avui no ha pujat ningú més al Perdut, al matí hem vist un grup davant nostra que s’ha dirigit al Cilindre, ningú més, ens sembla impossible. 

Mengem i continuem baixant, ara per les clavilles de Soaso, fins l’aparcament on un taxi ens portarà fins a Torla. 

Malgrat que la baixada del refugi és llarga i s’acumula el desnivell del cim no em sento gaire cansada, se m’ha fet entretinguda. No hem trobat la gentada d’ahir, el sol ens ha acompanyat tota l’estona i encara ens queda la kilometrada fins Manresa.......Tant se val! Estic emocionada, m’ha agradat molt! Preciós! M’he trobat molt bé.....vull tornar, és una zona fascinant....Parc Natural, per què serà.....?????