Fitas en el Abra Salkantay a 4.600 m ( Andes-Perú )

jueves, 25 de agosto de 2011

CAVALLS AL VENT



1-3 maig 2008

La ruta dels refugis de la Serra del Cadí-Moixeró m’és familiar. La primera vegada que la vaig fer anàvem 3 persones: el Mariano, la Sandra i jo. El recorregut el vam completar en 3 dies(2 nits)Eren els meus inicis de travessa i no tenia gens clar acabar-ho, de fet ho vam fer per lliure, però cada dia quan acabava l’etapa pensava: un dia mes! Quan vam arribar al cotxe hagués continuat.... La experiència em va marcar profundament i no m’ha emmandrit mai calçar-me les “xiruques” per fer rutes de varies jornades. De fet la vaig repetir amb el CAM uns anys més tard: el setembre de l’any 2006. Grup nombrós i ben avingut. Però com que no hi ha 2 sense 3, torno a fer el recorregut l’any 2008, a primers de maig i com les altres vegades amb 3 jornades. No m’amoïna gens repetir itineraris, sóc del parer que sempre és diferent: la gent, el paisatge, el moment personal......Aquesta vegada tenia un motiu molt especial: ens acabàvem de conèixer amb l’Antonio i va demanar-me de fer junts els racons del Pirineu català. Vaig proposar-li donar la volta al massís, li va agradar. Dit i fet, ultimar els detalls: sentit de la ruta a l’inrevés de les agulles del rellotge , finals d’etapa , reserva de refugis fora temporada.....


El matí del dia 1 de maig vam deixar el cotxe al Pla de Bagà, molt il·lusionats per” l’aventura” que viuríem els propers tres dies. Seguim les marques taronges que ressegueixen el GR, pujant fins el coll de Comafloriu , s’alternen les dues marques i fites. Flanquejant arribem a la colladeta de Comabella on el vent i la boira fan acte de presència. Seguim pujant i una catifa de neu ventada fa relliscós el camí. Aviat som al Refugi del Niu de l’Àliga, on ens aturem per esmorzar. Continuem baixant per la vessant nord on la neu ja és més abundant . Ostres! No portem polaines, ni grampons....Per no portar: jo no porto ni bastons! No pensàvem trobar neu! Quina diferència de les altres vegades! Està tot preciós.... tant blanc! 





Continuem fins Coll de Jou sense problemes. Enfilem , amb molta precaució, cap el Penyes Altes, mirador de més alçada del recorregut: 2279mts.

S’aixeca el dia i podem contemplar les magnífiques vistes de les dues valls: Bagà i Cerdanya, però no ens quedem gaire estona que el vent ens va refredant. Baixem buscant un lloc a raser, on menjar-nos l’entrepà. Assaborim plenament el recorregut i el paisatge, no trobem a ningú, no és temporada i els refugis només obren si tenen reserves. 

Continuem cap els prats del Moixeró , ara la xafogor ens aclapara i seguim la baixada dreta pel bosc fins el refugi del Serrat de les Esposes. 

Patim per l’hora d’arribada a Cortals i li demanem a la guarda del refugi si pot avisar del nostre retard. Ho fa amb amabilitat. No ens entretenim, una drecera per prats enllaça amb una pista asfaltada que seguim força estona . Deixem l’asfalt per continuar una pista a ma dreta. Es ample i trinxada pel pas dels vehicles que transporten la fusta. Arribem al refugi de Cortals força tard, la neu ens ha endarrerit. Per sort el guarda: Eduard Jornet (pare del Kilian) és comprensible, ell també va tard. Hem d’agrair-li la seva amabilitat i les ganes d’atendre’ns. Amb l’Antonio fan petar la xerrada, tenen amics i companys en comú. 


Al matí, desprès d’un son reparador i un esmorzar com a pocs refugis: pa amb tomàquet amb fusta d’embotits i formatges, cafès....continuem el nostre itinerari. El matí és humit i fresc, ens ajuda per superar els primers desnivells fins el coll de la Vimboca. 



Tenim davant nostre el Pedraforca amb neu a les seves canals. Deixem el prat herbós del coll per continuar per un sender rocós, a la vessant sud del massís. Quan tornem a la vessant nord la neu ens dificulta la marxa. Ens enfonsem molt i decidim modificar l’itinerari resseguint el Comabona per Tancalaporta i cap el Pas dels Gosolans. 


Per anar trobar l’itinerari marcat i baixar cap a Prat Llong. Enllaçarem amb la pista, que baixa fins a Saldes. Trobem el corriol a ma dreta que puja al refugi Lluis Estasen però no l’agafem, nosaltres continuem per la pista fins que trobem el rètol que ens indica el Refugi de Gresolet. Deixem la pista per seguir un corriol boscós i pendent, que baixa força desnivell fins la Baga de Gresolet. Una lleugera pujada ens deixa al Refugi. Ja en tenim ganes, una dutxa, sopar i recuperar per demà tornar-hi.

El tercer dia tenim una etapa llarga, però la neu no hi serà present. Sortim del refugi i seguim les marques que segueixen el cabal del torrent de la Bauma, ple de vegetació fins el Coll. El camí va planejant fins el coll de la Bena i continua baixant fins el Veïnat de l’Hostalet on un camí a l’esquerra s’endinsa al torrent del Forat. 


Ara entrem a un indret d’aigua, que sorprèn, on hi ha el bullidor de la llet. Per visitar-lo cal deixar el camí marcat i seguir els indicadors. Pocs minuts i som davant d’un brollador d’aigua que m’emociona. Quantes vegades he vingut i l’he vist sec? i en canvi ara l’eixordadora força de l’aigua no ens deixa parlar! L’Antonio també s’ha sorprès, el lloc és preciós. Desfem el camí per resseguir els empedrats, anem travessant el torrent una vegada i una altra, deixant tolls d’aigua transparents i cascades d’aigua. Arribem al Refugi de Sant Jordi, el guarda ens prepara una mica de pa amb tomàquet amb truita, fem petar la xerrada i seguim el nostre camí, encara llarg fins el final. 

Ara toca baixar fins el riu Grèixer, on ens refresquem el peus per enfilar la llarga pujada que ens deixarà al Refugi de Rebost, una aturada breu i seguim el camí fins l’aparcament del Pla de Bagà, final del nostre recorregut.



Per mi ha estat un plaer repetir aquesta ruta, la companyia excel·lent!
Un encert!

No hay comentarios:

Publicar un comentario