Fitas en el Abra Salkantay a 4.600 m ( Andes-Perú )

martes, 14 de enero de 2014

TRAVESSA BULLOSES ORLÚ






TRAVESSA BULLOSES ORLÚ
03/03/2013

M'apunto a la sortida de les “Dues Traces” (Travessa de les Bulloses a Orlú), per recórrer un paisatge fascinant que conec en part. Les parts altes només les he visitat l’estiu, passejant pels seus múltiples llacs i el cim més conegut: El Carlit; les planes les he freqüentat sobretot a l’hivern a les pistes de fons de Bolquère i també alguna sortida familiar estiuenca. Es un lloc preciós tot l’any, molt concorregut per famílies que hi passen el dia. 




 
La sortida que us proposo és lineal, es necessita un vehicle a l’arribada. L’organització ha contractat un mini bus,que ens recollirà al final d’etapa: La Maison du loup d’Orlú i ens traslladarà al punt d’inici on haurem deixat els vehicles. 


Estic emocionada i una mica nerviosa, l’itinerari es llarg, per a mi es la primera sortida amb el grup, son gent amb un bon nivell i jo sóc una principiant.
Els horaris son estrictes, s’ha demanat puntualitat i tothom compleix. Abans de les 7 del matí ja som a Puigcerdà on i recollim a la Mon que ve de la Seu. Seguim direcció Mont-Lluis, a la segona rotonda agafem la carretera que va  a la Llagona on trobarem tot seguit el trencall que puja fins el llac de les Bulloses. Aquesta pista asfaltada a l’estiu te el pas barrat als vehicles, hi ha un gran aparcament on surten autocars contínuament fins a peu de llac, a l' hivern la barrera es la neu. Solen passar la màquina fins  el Pla dels avellaners on deixem els cotxes. 
De  Mont-Lluis al Pla dels avellaners mentre va clarejant vaig revivint moments de gran intensitat, sobretot quan ens endinsem pel bosc de Barres i voregem el riu Têt, ple de neu. Quan s’esclarissa el bosc puc veure la pista de Bolquère que tantes i tantes vegades he recorregut fent esquí de fons. Sense adonar-me’n arribem al nostre punt de sortida, fa un fred que pela, ens reb un bon tou de neu i plaques de gel a l’aparcament. M’equipo amb rapidesa i ens saludem amb els altres companys que han arribat d’altres comarques.
  

Son les 8 del matí quan comencem a foquejar seguint la carretera.  En un principi el sol encara va massa baix, el camí es ombrívol per la quantitat de bosc però com que fa pujada anem escalfant el cos, quan ens toca el sol fem una paradeta per treure’ns roba. Poc abans de les 9 del matí passem  davant del refugi del CAF, està ben ambientat, unes quantes persones es preparen per l’activitat, altres van de retorn i carreguen les seves maletes a les motos de neu habilitades per fer menys feixuc el camí. Travessem la pressa i fem una aturada per agrupar-nos, faig fotos del paisatge i recordo  l’anterior visita a l’ indret que va ser amb l’Antonio i la meva neta Xantal per fer el Carlit,  quants records.......

Fem bromes travessant el llac fins la seva cua seguint el GR-10. Una paradeta per esmorzar sense entretenir-nos gaire, mentre fem broma i els diferents grups s’escampen aquí i allà. Abans de posar-nos en marxa ens atrapa un iaio de Perpinyà, va tot sol i els esquís, motxilla i roba  porten molta guerra. S’atura a parlar amb nosaltres, ens diu que te 74 anys i que xino-xano vol anar fins la Portella de la Grava i tornar a baixar, quina enveja!!!! Quan sigui gran vull ser com ell: vitalitat, il·lusió, humilitat.....quedem tots bocabadats. 



Ens posem en marxa, no hi ha cap núvol, fa un dia espectacular, el paisatge es fascinant, hi ha molta neu, em trobo a gust amb el ritme del grup i el traçat es agradable, de moment!!! 








Passem per sota de l’estany de l’Esparver i enfilem camí cap els estanys Baix, la Llosa i el Blau,  que els deixem per sota nostre, una diagonal i un pujadeta ens deixen al Puig de la Cometa d’Espanya, s’ha acabat la pujadar!. Desfaig els primers metres del coll amb els esquís a l’esquena per  trobar un lloc adient per calçar-los i començar a baixar, es dret però ample i la neu està en bones condicions. 



Els mes experimentats baixen en un plis plas, jo baixo amb prudència, uns 600 mts més avall ens repleguem, m’acosto per mirar per on baixarem i m’espanto una mica, que dret que es!!! I amb entrebancs!! Un bosc espès....!!! 






Sense pensar-ho enfilo la baixada, me’n surt-ho com puc, esquivant els arbres, la neu s’enfonsa molt i es cansat. Travessem el torrent i fem els últims metres  per anar a trobar els prats del fons de la vall. Ara sí que toca fer una parada per reposar i recuperar-se de l’esforç, no ens poden encantar gaire que encara falta fer l’últim tram. 




Travessem els prats remant, per seguir la vall del riu Oriège fins la Maison du Loup d’Orlú. Aquest últim tram es fa llarg, el cansament acumulat passa factura però es magnífic, apareix la Dent d’Orlú com un sentinella......el bosc....els racons....Una excel·lent travessa, el dia ens ha acompanyat i la neu ha estat bona i en quantitat.





A les 16H arribo a l’aparcament, amb els esquis als peus, l’autocar ja hi es. Ara toca recollir-ho tot i descansar mentre dura l’hora llarga de trajecte per retrobar-nos amb el nostre cotxe.
Arribem a l’aparcament del Pla dels Avellaners que ja cau el dia, tornem a trobar l’avi que ja se’n va cap a Perpinyà, ens demana com ens ha anat i per on hem baixat......i ens diu: Una remadeta, oi? Remadeta????? Noooooo, que va.....!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario