Esqui de muntanya a la Tossa Plana de Lles

Després del curs d'iniciació a l'esqui de muntanya de la FEEC i d'algun que altre desengany he decidit continuar posar a prova les meves escasses habilitats en aquesta modalitat. He triat un cim que ja he fet a peu i fàcil, per poder-me treure l'espineta. Consulto amb l'Antonio, la proposta i posem fil a l'agulla. Dissabte matinem i cap a l'estació d'esquí nòrdic de Lles, estic molt motivada.

El dia es lleva amb núvols rogencs i temperatura de -5º i vent. Arribem al aparcament, el cim es tapat, cauen volves de neu. Esmorzem ens equipem i comencem a pujar pel bosc. Hi ha una fina capa de neu nova, continua nevant, tenim els núvols a sobre.

Quan arribem al Pradell travessem la pista de fons (autopista) i continuem dins el bosc. Estic molt concentrada, vaig fent la pujada poc a poc. Al sortir del bosc el vent es fa sentir de valent, hi ha cops forts i remolins.

L'Antonio comenta que continuarem una mica més i valorarem si fem cim o no. Procuro no escoltar el que diu, piquem una mica de xocolata amb coca i continuem, tinc molt fred a les mans i la cara plena de gotes mig glaçades.

Trobem forces plaques de glaç, neu dura i ventada. Al cap d'una estona s'obre una mica i veiem el cim, el Cadí i tots els cims propers però el vent fa caure a l'Anonio, se li emporta un pal...un tros avall, deixa la motxilla i el va a buscar, tinc que ajupir-me una mica per no caure i agafar-li la motxilla que marxa tota sola, sembla que tingui cames.

Falta molt poc pel cim, un cop a dalt fa un vent impossible, la foto i avall. Començo la baixada i m'hi sento bé, mica a mica vaig baixant, fins arribar al bosc.

Aquí ja estic molt cansada, se'm fa llarg. Arribem al Pradell i continuem fins trobar el trencall de la pista de fons que va pel GR i ens fem un fart de remar....arribo al aparcament feta "mistos".....però molt contenta!

 He fet cim i he baixat amb els esquís, malgrat el temps advers. Continuaré insistint a veure si n'aprenc una mica.

Dissabte 6-02-2010