Pic de Certescan

23-24/10/2010

Aquesta sortida del CAM es a Certescan. Ens trobem 16 companys a les 10 del matí del dissabte i ens dirigim a Tavascan, on dinem i fem un cafetó. Continuem, pocs kilòmetres més, per una pista forestal fins la presa de Montalto on deixem els cotxes i ens preparem per iniciar el camí fins el refugi. Són poc més de les 3 de la tarda, un grup segueix la pista que els taxis del Parc Natural transiten per acostar els clients a la muntanya, els altres seguim direcció als Plans de Boavi, on aviat trobem un sender amb fites i marques de GR ben visibles.

Deixem enrere els plans per enfilar-nos per prats cada cop més drets i entrar al bosc. Pujem ràpidament, la pendent ens fa suar. Ens aturem quan sortim del bosc, el Rafa ha quedat enrere. Mentre l’esperem aprofito per agafar aire i observar el paisatge. Al fons m’apunten el Sotllo, és un paisatge molt bonic, el bosc de Lladorre carregat de canals que baixen vertiginoses fins la vall, semblen serps que trenquen els colors de tardor d’aquest atapeït bosc. Aquesta sortida em feia una mica de mandra, l’Antonio no ha pogut venir i el pronòstic del temps tampoc era bo, però la curiositat de conèixer un indret nou i les ganes de compartir han guanyat la partida.

De moment el temps és radiant, un cel esplèndid, temperatura agradable i gaudeixo del moment. Imagino com li agradaria a l’Antonio que tampoc ho coneix. Fa força estona que estem parats i el Rafa encara no ha arribat, ens comencem a preocupar, el cridem i res de res, dos companys baixen a buscar-lo, un bon tros avall contesta que ja puja, què carai fa tant avall? Quan arriba, suat i bufant, ens fa saber que li havia caigut el GPS i l’ha pogut recuperar. Deixem de patir.

Seguim el sender, sempre ben marcat, passem prop de la cabana de Llurri, continuem pujant i travessem la pista per continuar fins el coll on hi ha un primer llac i ja veiem el refugi. Ens aturem per fer fotos i pocs minuts més tard ja som hi som.

Aquí la temperatura ja no es tant agradable, entrem a resguard, el guarda l’ha obert per nosaltres però sembla que no fa gaire estona que hi es i l’estufa només escalfa com una espelma, no ha obert ni els porticons de les finestres i l’ambient és fosc i fred. Sembla que el guarda es una mica especial, qüestió de confiança.....al final l’estufa s’ha ben encès i el guarda s’ha mostrat més cordial.

L’endemà ens llevem a les 6,30h, esmorzem i comencem a caminar amb el frontal. Fa fresca, la boira és espessa a les valls i als cims, el paisatge, espectacular. M’agrada molt, no paro de fer fotos, hi ha neu i cascades d’aigua glaçades, les primeres de la temporada. ç

A les parades per agrupar-nos, aprofito per mirar-ho tot, imaginar-ho cobert de neu i tornar-hi amb esquís. Arribem al coll de Certescan i ens enfilem per la carena fins al cim.

Tenim unes bones vistes, malgrat els núvols podem veure el massís de l’Aneto. Unes fotos i decidim tornar per on hem vingut que la boira va pujant i han anunciat pluges a partir del migdia. Baixo fins el coll ràpidament i espero. Com disfruto! Continuem fins el refugi per recollir el que hem deixat i menjar una mica, però hi fa fred el guàrdia ja ha marxat i la boira ens fa continuar. Baixem pel camí xerrant animadament i amb comentaris per donar ambient i “picar” a qualsevol que es deixi. Arribem al cotxe a les 3 de la tarda i decidim entaular-nos per dinar a Tavascan.

M’ha agradat molt la sortida, vull tornar-hi, m’ha fet molta il•lusió retrobar-me amb la Montse, després de tant temps sense fer muntanya juntes. Són tantes experiències de xiruca!