Fitas en el Abra Salkantay a 4.600 m ( Andes-Perú )

miércoles, 28 de abril de 2010

BASTIMENTS 2883 m, AMB ESQUÍS










Dissabte 17 d’abril decidim anar a la zona de Vallter per fer el pic de la Dona des de el pàrquing de l’estació d'esquí. Per més que matinem, per trobar una neu decent a la baixada, costa començar pujar cims abans de les 9h. El kilometratge i tot l’enrenou de l’equip enredereixen l’hora de sortida. Avui fa un dia assolellat encara que, de moment, a l’ombra s’hi agafa fred. Decidim variar els plans inicials quan veiem que s’han de carretejar els esquís un bon tros pel barranc. El Bastiments, il·luminat pel sol, ens dóna el bon dia i decidim fer-li els honors: pujarem a saludar-lo. Comencem per la pista de l’estació, encara és oberta, no hi ha gairebé ningú. El sol escalfa i aviat ens traiem roba, contemplem el paisatge amb molt poques traces, les últimes enfarinades n’han cobert totes les guixades, hi ha pales que ens ensenyen la neu escopida que cau un tros avall. Aquest no és l’itinerari habitual per pujar al Bastiments, però nosaltres hem fet el canvi a última hora i l’hem triat buscant la comoditat. Quan arribem al final dels remuntadors ens dirigim al coll de la Geganta, veiem el coll de la Marrana, amb les traces dels que han triat l’itinerari habitual, però no hi anem per no perdre alçada.



Per pujar al coll de la Geganta posem les ganivetes, la neu és una mica dura, mentre pugem el sol l’escalfa i es va estovant. La pujada és dreta i fem unes quantes voltes maria. Suem de valent, ens avancen tres esquiadors, que pugen fort, sense gavinetes, un d’ells rellisca i cau. M’agrada veure-l’s com pugen, amb quina facilitat fan les voltes,en saben un pilot!


Nosaltres arribem al coll i ens alleugerim de la calor que hem patit a la pujada. Ens aturem uns moments per recuperar-nos i contemplar el paisatge, veiem els tres esquiadors que baixen cap el circ de Becivers. L'Antonio va prenen va prenen nota dels cims, les pales, els colls....és la primera vegada que trepitja aquestes muntanyes, fa dies que volia venir per conèixer un altre trosset de Pirineus. El veig feliç i ja comença a traçar futures rutes.






Continuem un tros amunt per la carena, ens traiem els esquís i fem l'últim tros a peu, dalt del cim trobem els que han pujat per altres itineraris. Tinc molta gana, l'entrepà m'espera, no m'entretinc.



S'acosten núvols de boira, ens afanyem a fer la foto i deixem el cim que s'amagui. Nosaltres desfem el camí fins recuperar els esquís. Ara toca baixar la pala, no m'ho penso, he baixat bé però no se pas com ho he fet, de debò que no he pas tingut temps de pensar que feia, només he procurat no perdre el control. Un cop a baix me'n adono del què he baixat!! Ara continuem per la pista d'esquí que esta feta una pasteta. Arribem a l'aparcament a les 12 i pocs minuts, el Bastiments embolicat dins la boira i el temps amenaçant per moments. Nosaltres hem tingut una matinal fantàstica i encara som a temps de gaudir d'un dinar familiar, ha sortit tot rodó.

No hay comentarios:

Publicar un comentario