Fitas en el Abra Salkantay a 4.600 m ( Andes-Perú )

martes, 13 de abril de 2010

SETMANA BLANCA A TIGNES-VAL D'ISÈRE





Acabem d'arribar d'una setmana d'esquí a la Savoia, hem triat les estacions de Tignes -Val d'Isère. Els motius que ens empenten a fraccionar les vacances son variats, un d'important son les ganes de gaudir de la neu i aprendre la tècnica de l'esqui. Vaig començar la temporada 2009 amb una estada a Canillo i va servir-me per perdre la por i agafar una mica de confiança, també vaig veure que l'activitat m'agradava i que en volia aprendre. Hem fet alguna sortida però la nostra direcció és l'equí de muntanya, de totes maneres a mi em cal practicar pista i anar-ho alternant amb la muntanya. Tot i ser una principiant volia esquiar als Alps, com els grans! Finalment, va arribar el dia de marxar, el cotxe fins la bandera i un pilot de kilòmetres per fer. A prop de Grenoble ja veiem les muntanyes carregades de neu, som encara lluny del nostre destí però anirem gaudint d'un paisatge cada vegada més blanc. La neu ho envaeix tot, la carretera és neta però a les vores hi ha molta neu i el paisatge m'impressiona. No m'imaginava tanta neu.....és fantàstic, un somni. El termòmetre marca -15º, no m'ho crec, són les 4 de la tarda!


Ens allotgem als peus dels remuntadors. No tenim temps de pensar amb el fred, s'ha de carretejar fins l'apartament tot el que portem, i és molt!!! Després d'organitzar-ho tot sopem i a dormir que estem molt cansats. Ens llevem a les 8 del matí, la temperatura baixa fins els -22º i bufa un fort vent, els remuntadors més alts no funcionen, no podem pujar fins la glacera. Hi ha núvols de neu ventada que tapen els cims i estones neva una mica, la neu i les pistes son un somni.




Malgrat el fred recorrem bona part de l'estació fins quarts de cinc de la tarda. Estic tant contenta! hi ha una neu i unes pistes que fan que tot sigui molt fàcil. Avui celebrem el primer aniversari del nostre casament, amb un bon sopar i bufem l'espelma.






L'endemà el dia és molt fred, tapat i amb vent però cap el migdia el sol comença a sortir i ja ho ens abandonarà cap dia. Ara es quan podem gaudir del mar de muntanyes que ens envolten, senzillament impressionant. Tot l'espai de pistes, que és immens, queda petit al costat de la quantitat de fora pistes de tots els nivells. M'escaparia de les pistes si no fos per què l'Antonio, que és prudent, amb recomana no sortir de moment.

Avui anem a L'Aiguille Percee, és un racó molt bonic, llàstima dels remuntadors.....Hi ha molts racons fabulosos, no deixarem de sorprendre'ns, la baixada al poble de Val D'Isère, Le Fornet i l'il·lusió que em fa esquiar a la glacera!!



Ha estat una setmana intensa, d'emocions, d'aprenentatge, de convivència, cansament físic i molta, molta il·lusió....i al final també he fet fora pista!!! i m'agraden molt els bamps!!!




Hem coincidit amb el circ dels X-GAMES, teníem tot el show davant la terrassa de l'apartament, hem estat espectadors "vip" sense patir el fred i ben entaulats! Però tot s'acaba, ho recollim tot i desfem el camí cap a casa, amb l'esperança de repetir experiència, a un altre indret l'any vinent i tocant de peus a terra: als nostres estimats Pirineus no hi ha aquesta neu i em costarà una mica més. Estic molt agraïda a l'Antonio, que m'ha introduït al fascinat mon de l'esquí de muntanya i de retruc al de pista.
15 Març 2010

2 comentarios:

  1. .-¿Quina distància, més o menys, separa Barcelona de Val d´Isère...?

    .-Gracies.

    ResponderEliminar
  2. Uns 800 km.
    Les autopistes i carreteres de muntanya solen patir retencions la temporada d'esquí.

    ResponderEliminar