Fitas en el Abra Salkantay a 4.600 m ( Andes-Perú )

miércoles, 14 de abril de 2010

PUIGMAL D'ERR AMB ESQUÍS DE MUNNTANYA









Dissabte 10 d'Abril, s'acaben les neus i he d'aprofitar per consolidar tot el que he aprés aquesta temporada. Amb un pronòstic de sol i temperatures altes intentaré fer el cim del Puigmal que se'm resisteix, les meves capacitats al principi .....i després el mal temps! però avui no hi ha excusa que valgui i hem matinat per baixar del cim abans del migdia. Deixem el cotxe al final de l'estació d'esquí Puigmal que ja ha acabat la temporada. La majoria de gent que ha aparcat els cotxes ha vingut a fer esquí de muntanya, alguns raquetes i un grup de francesos pujaran caminant. La temperatura ronda -3º, la neu és dura però així que s'aixequi el sol escalfarà de valent i la cosa canviarà. Comencem a foquejar per la pista a les 8,40h, a 1,5km. travessem el rierol i l'Antonio, encertadament, decideix que posem les ganivetes.

La gent que ens va al darrera i grups que van davant no les han posat. A mi, que no hi entenc, em sembla excessivament prudent, però sense dir res les poso. A partir d'aquí tot és pujada i amb les ganivetes s'avança amb seguretat. Tot d'una veiem com el grup que va davant te dificultats per seguir i un d'ells cau, els que venen a darrera no els hi va gaire millor, ara m'adono del encert de posar-les.



Anem pujant a ritme suau i gaudeixo, vaig recordant el dia que no vaig arribar al cim i que vaig patir molt pujant i després baixant, avui no hi ha res d'això, s'ha d'anar alerta però és al meu abast i estic contenta de sentir-me cada dia millor amb els esquis. El sol ja ens escalfa, el cim fa estona que el veiem, ple de gent, alguns que ens han pasat a davant.



Nosaltres decidim sortir-nos de la ruta per arribar-hi per la carena, al final un altre encert de l'Antonio, la neu no és tant dura i fa de més bon fer, els que ens han passat davant no acaben de fer el cim, reculen a pocs metres.







 El cim és el punt de trobada dels que venen de Núria i dels que hem pujat per la Cerdanya. A 2/4 de 12 ja hi som. M'emociono, el Puigmal va ser el meu primer cim, un estiu, fa un quants anys. En aquella època jo no feia muntanya, tot i que m'agradava molt. Qui m'havia de dir que les muntanyes, uns anys més tard, serien el meu camp d'operacions..... Després de preparar tot l'equip i menjar-nos un entrepà, a les 12h, com una Ventafocs toca baixar, ho fem per on hem vingut. La neu és dura, dura....però me'n vaig sortint, m'agrada. Las cames me les noto molt dures....és que la neu se les porta...!!! Amb mitja horeta ja som al cotxe, quin dia més rodó!!! Gràcies.

No hay comentarios:

Publicar un comentario