Fitas en el Abra Salkantay a 4.600 m ( Andes-Perú )

martes, 7 de septiembre de 2010

Ferrata Teresina (Montserrat)





15 Agost 2010

Tornem a la Teresina, on vam començar fa més de dos anys la nostre història, per nosaltres és una ruta molt emotiva i que ens vam proposar fer-la cada any per commemorar els inicis del nostre camí plegats.


 Aquesta vegada ens acompanyen bons amics: Roser, Joan i Josep. Quedem dissabte 14 d’agost a quarts de 10 del mati a l’aparcament de Santa Cecília. El dia s’aixeca tapat, els temporals dels últims dies van allunyant-se, en Joan quan s’ha llevat ens ha trucat amoïnat per què a Palau ha plogut tota la nit i encara ho va fent. El convidem a venir sense por, la llevantada ha perdut força i cap a les nostres contrades hi ha alguna petita clariana que deixa intuir una millora al llarg del dia. Arribats al punt de trobada i després de les salutacions, mentre preparem el material, ens adonem que les boirines se’ns endinsen i arrapen a la muntanya, no sembla que durarà gaire. Quan comencem a pujar per la Canal de Sant Jeroni la temperatura és bastant agradable però la xafogor ens fa suar de valent . Aviat som on es divideix la canal, a l’esquerra queda la de Sant Jeroni i a la dreta comença el barranc que puja cap a la canal del Musclo. Mentre ens equipem se’ns acosta un xicot que, hem saludat a l’aparcament, ens diu que tenia pensat fer la canal de Musclo, va sol i s’ha adonat que es desprenen pedres, ens demana si pot unir-se al grup, cap problema ja som sis! El nou company es diu Angel, casualitat és de Súria i em coneix, tinc una memòria fatal: no el recordo.

 Anem pujant pel barranc fent servir les mans per superar uns blocs, el terreny és humit en aquest tram tant obac, regalima aigua i les pedres llises patinen força, posem atenció. Les pluges abundoses que tenim aquest any han modificat lleugerament el camí.


Arribem a la primera cadena que trobem a la nostra dreta i ens enfilem per sortir del llit del barranc. Anem seguint el camí equipat de cable, graons i bosc arbustiu per fer un flanqueig a l’esquerra que ens condueix al primer pas: un pontet de roca, assegurat amb cable; on podem veure el desnivell encaixonat que acabem de superar. A partir d’aquí ja tenim un primer ressalt de graons aeris, ara la ferrada s’enfila de valent i és força aèria, hi ha punts que s’han de fer servir les abundoses presses naturals, per no tibar del cable, sempre ben acompanyades de l’equip de suport: cable i graons. La Roser i jo anem a davant, ens anem alternant, fem fotografies, contemplem les boirines que es belluguen i s’enfilen per anar-se desfent, disfrutem de valent, fem la via amb solitud i tranquil•litat, encara que sembli impossible no hi cap altre grup, de moment.











Un altre tram vertical i ja som al Mirador de Santa Cecília, moment per reunir-nos, fer foto de grup, admirar el paisatge, comentar el recorregut i senyalar el camí que ens deixarà a la Miranda de Sant Jeroni. Ara les boirines són inexistents, el dia s’aixeca i les ganes de seguir són evidents.



 Reprenem el camí, baixant una mica fins el collet, ens encaixonem entre dues parets que ens deixen a l’altre vessant. A partir d’aquí anem flanquejant i pujant, m’adono que han re equipat aquets trams amb cables d’acer, me’n alegro força, l’última vegada les cordes oferien un aspecte gens segur. Continuem fins que s’encaixona la via entre dues parets, aquest pas també l’han equipat amb grapes, abans només hi havia la cadena, la paret molt esmolada costava una mica, ara en canvi es puja molt bé, s’ha de dir que superar-la, tot i el bon equipament, és atlètic i no apte per principiants.



 En aquest tram ens atrapa un xicot que puja, sense cap tipus d’assegurança....ni casc, la Roser el deixa passar, jo vaig davant i continuo fins superar el pas i llavors li cedeixo a ell. Un tros més amunt fa saltar unes quantes pedres que baixen per l’embut on pugem nosaltres , demana disculpes, afortunadament no rep ningú, nosaltres ens agrupem per salvar aquest tram que baixen rocs i anem amb compte.



Ara amb una esgarrapada ja som a la Sant Jeroni. Hem tardat unes tres hores xino-xano, molt contents. Ens ha fet molta il•lusió compartir la ferrada i fer de “guies” dels nostres amics que no l’havien fet mai, una mossegada i desferem el camí de baixada cap a la Canal de Sant Jeroni. Ens acomiadem de l’Angel que vol baixar per la Canal del Musclo, abans ja s’han intercanviat els correus amb l’Antonio per mantenir el contacte. El Josep també marxa escopetejat, encara serà a temps de dinar amb la família, nosaltres no tenim pressa i anem baixant amb més calma. Gràcies a l’Antonio per ser el meu àngel i a la Roser, el Joan i el Josep per compartir amb nosaltres aquest moment

No hay comentarios:

Publicar un comentario